"Intocable"

Títol: Untouchables (Intocable)

Any: 2012

Director: Olivier Nakache y Éric Toledano

Productora: Harvey Weinstein

Resum:

La pel·lícula tracta de la vida d’un multimilionari anomenat Philippe, aquest ha quedat tretraplègic degut a un accident amb un parapent. M’entres està buscant un ajudant pels seus afers personals del dia a dia coneix a Driss un jove d’un barri marginal de Paris.

La intenció del jove no era que l’agafessin en la feina sinó signar uns papers per poder seguir cobrant l’atur, però Philippe veu algo en ell que ningú s’ho explica només ell ho sap i decideix contractar-lo.

Al començament en Driss no està gens agust fent les feines de la casa però mica en mica aquest va agafant confiança amb en Philippe, dues persones completament diferents que acaben tenint una relació molt íntima i enriquidora per a tots dos.

Transferència a l’àmbit de l’ensenyança de l’esport:

El tema de l’atenció a la diversitat és molt present, al igual que l’ensenyament amb grups o col·lectius amb discapacitats o que tinguin algun tipus de limitació ja sigui física com psíquica.

L’assistent ha de fer que en Philippe porti una vida lo més normal possible, movent-li les extremitats estant 100% per ell, en definitiva, ajudant-lo en tot el que calgui.

Igual que a la pel·lícula, a la vida real també podem treballar amb grups de persones amb discapacitats que necessiten un tracte diferent, per tant també necessitaran un tracte diferent a l’activitat física i l’esport. Em de realitzar activitats on ells es puguin desenvolupar i no se sentin diferents a la resta.

De la mateixa manera que passa a la pel·lícula, en la vida real ens trobem amb grups de persones físicament o psíquicament impedides i disminuïdes, que necessiten un tracte diferent que la resta, per a poder desenvolupar les mateixes activitats, com per exemple l’esport i l’activitat física.

No hem de dividir el grup perquè els discapacitats no poden fer el mateix que la resta, sinó que hem d’adaptar l’espai, el material i les regles per a fer que tots hi participin, sense excepció.

Aquesta pel·lícula ens mostra les dificultats que tenen aquests casos i lo difícil que una persona així estigui còmode amb un grup diferent a ells.

Valoració personal: 

He pogut reflexionar sobre la veritable amistat, com dues persones totalment diferents en poc temps acaben agafant la connexió que agafen i s’acaben portant tant i tant bé.

Hem de tenir cura amb sobre protegir a aquestes persones, que tampoc es gens bo, ja que podem sentir-se apartats del grup, els em de tractar com un més i que participin i actuïn en activitats en grup.

Com a aspecte menys important, destacar que la pel·lícula no ho pinta com un drama sinó com una comèdia fet que dona a reflexionar que els problemes greus es porten millor amb una somriure i no amb tristesa permanent.

Enllaç: http://www.recpelis.com/pelicula/3490/intocable.html

"La Vida en Juego"

Títol: Gridiron Gang (La vida en juego)

Any: 2006

Director: Phil Joanou

Productora: Columbia pictures

Resum:

Pel·lícula que tracta d’un grup de joves violents i indisciplinats que estan retinguts en un centre de menors de Califòrnia, amb aquest nois l’entrenador Sean Porter, formarà un equip de futbol americà. Gràcies a l’equip i sobretot als entrenadors deixen de banda la mala vida que portaven i comencen a guiar-se cap a bons hàbits i bons valors.

L’objectiu principal de l’entrenador es que els seus jugadors vaguin per el bon camí i deixin de banda totes aquelles accions que els han fet estar on estan. Cm es lògic al principi tothom passa del tema, no volen fer exercici físic i no els hi agrada la disciplina, però mica en mica van agafant hàbits i comencen a comprometre’s amb l’equip i a fer pinya. Fet que els porta a arribar fins a on arriben, un equip, una família.

Transferència a l'àmbit de l'ensenyança de l'esport:

Un clar exemple de transmissió de valors a través de l’esport. L’educació mitjançant la pràctica esportiva.

A aquesta pel·lícula poder veure valors que l’esport te com poder ser el sacrifici, la perseverança, el saber estar, la disciplina, el respecte, ser un família.

Al principi el grup es tot lo contrari però amb esforç per part de l’entrenador i d’ells el projecte surt endavant i els nens canvien molt.

L’entrenador en cap moment els hi esta ensenyant cap valor de manera directa, tan sols futbol americà però de manera indirecta i al principi sense que els jugadors es donessin compte, els hi estava donant mil i un valors que els hi serviran per la vida.

Com a professionals de l’esport em de saber ensenyar a través d’això amb valors, no tan sols un esport sinó el rerefons de l’educació física, educar a través de l’esport.

Valoració personal:

Gràcies a l’esport i els valors que auqest pot arribar a transmetre, molts dels problemes de la vida que ens semblen montanyes, gràcies a l’esport poden quedar reduïts a simples granets de sorra.

Que vull dir que ensenyem al nostres alumnes l’esperit de superació, d’esforç, de disciplina, de sacrifici... Que al igual que apareixen a molt esports d’equip, són valors que a la vida tenim al dia a dia, que sense ells és molt mes dificil l’existència.

Tothom mereix una segona oportunitat com la que van tenir aquest nois, que van confiar en ells poder per primera vegada en la vida.

L'esport és una pràctica social que cohesiona, transmet valors i educa. 

Enllaç: http://peliculasfox.com/la-vida-en-juego-gridiron-gang

"Esto es Ritmo"

Títol: Rythm is it! (¡Esto es ritmo!)  
Any: 2004  
Director: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch  
Productora: Boomtown Media / Cine Plus / RBB-Arte  

Resum:

Durant el documental podem veure un grup de joves de diferents edats, cultures i classes socials de Berlín que formen un grup per portar a terme una coreografia sota les mans d’un professor d’expressió corporal anomenat Royston Maldoom. En aquesta coreografia volen representar “La consagració de la primavera” una obra del compositor Igor Strawinsky. M’entres que aquets grup assaja la coreografia la filharmònica de Berlín assaja la mateixa peça dirigits per Simon Rattle. L'objectiu del documental i dels dos grups es ajuntar la peça de música tocada per la filharmònica amb el ball que estan assajant aquest grup de joves. El professor d’expressió corporal vol portar a terme una fusió de cultures, ètnies, edats, formes de ser… fent un grup compacte i sòlid que representi a la perfecció l’obra avanç mencionada. El fet de tantes hores de treball i assaig a les esquenes d’aquest joves els aporta uns valors i uns hàbits bons per a ells que si no hagués estat per aquesta oportunitat poder no els haurien rebut mai. A banda d’això també van superant reptes cada vegada trobant-se més a gust amb les classes i veient com van millorant, fet que els fa progressar i voler més. Per part de la filharmònica tampoc havien fet algo així mai i intenten transmetre l’expressió corporal que els alumnes estan realitzant a través de la seva música. Al final del documental es veu la posada en escena i com tot surt molt bé gràcies al sacrifici i l’entrega de tots els participants.

Transferència a l'àmbit de l'ensenyança de l'esport:

El documental el podríem associar a l’assignatura d’aquest mòdul que és expressió corporal, una assignatura que és un llenguatge mitjançant el qual la persona, a través de les percepcions i les sensacions que li transmeten el seu cos, els altres i l'entorn, s'expressa, comunica i interacciona amb el món que l'envolta. Inclou totes les formes de moviment realitzades amb el propi cos, ja siguin gestos, postures, actituds, estats d'ànim, danses i accions que ens permetin relacionar-nos amb un mateix, amb els altres i amb els objectes. El professor utilitza un estil d’ensenyament molt directiu, concretament el comandament directe, controla tots els moviments que han de fer els seus alumnes. Tot i poder utilitzar altres mètodes d’ensenyament, jo crec que aquest és el més efectiu en les coreografies. Tu ensenyes el que ells han de fer i ho han de fer lo mes semblant a tu, així t’assegures la unió de tot el grup i que tot el grup vagui a la mateixa sintonia. El professor aconsegueix el seu objectiu i a sobre transmet valors als seus alumnes com disciplina, sacrifici i perseverança.  
Valoració personal:
L’experiència crec que ha sigut espectacular, com han conjuntat l’expressió corporal amb la filharmònica. Han pogut també ensenyar uns valors a sobre de la coreografia i també donar importància al tema de la inclusió social. Com no importava de on vinguessin els alumnes que tots van acabar fent grup i portant-lo a l’excel•lència. Gran involucració del director de la filharmònica per a que tot quedes perfecte i també per part del professor d’expressió corporal. Es notava que feien el que els agradava.
  
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=kmuD89Afmy8