Any: 2004
Director: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch
Productora: Boomtown Media / Cine Plus / RBB-Arte
Resum:
Durant el documental podem veure un grup de joves de diferents edats, cultures i classes socials de Berlín que formen un grup per portar a terme una coreografia sota les mans d’un professor d’expressió corporal anomenat Royston Maldoom. En aquesta coreografia volen representar “La consagració de la primavera” una obra del compositor Igor Strawinsky. M’entres que aquets grup assaja la coreografia la filharmònica de Berlín assaja la mateixa peça dirigits per Simon Rattle. L'objectiu del documental i dels dos grups es ajuntar la peça de música tocada per la filharmònica amb el ball que estan assajant aquest grup de joves. El professor d’expressió corporal vol portar a terme una fusió de cultures, ètnies, edats, formes de ser… fent un grup compacte i sòlid que representi a la perfecció l’obra avanç mencionada. El fet de tantes hores de treball i assaig a les esquenes d’aquest joves els aporta uns valors i uns hàbits bons per a ells que si no hagués estat per aquesta oportunitat poder no els haurien rebut mai. A banda d’això també van superant reptes cada vegada trobant-se més a gust amb les classes i veient com van millorant, fet que els fa progressar i voler més. Per part de la filharmònica tampoc havien fet algo així mai i intenten transmetre l’expressió corporal que els alumnes estan realitzant a través de la seva música. Al final del documental es veu la posada en escena i com tot surt molt bé gràcies al sacrifici i l’entrega de tots els participants.
Transferència a l'àmbit de l'ensenyança de l'esport:
El documental el podríem associar a l’assignatura d’aquest mòdul que és expressió corporal, una assignatura que és un llenguatge mitjançant el qual la persona, a través de les percepcions i les sensacions que li transmeten el seu cos, els altres i l'entorn, s'expressa, comunica i interacciona amb el món que l'envolta. Inclou totes les formes de moviment realitzades amb el propi cos, ja siguin gestos, postures, actituds, estats d'ànim, danses i accions que ens permetin relacionar-nos amb un mateix, amb els altres i amb els objectes. El professor utilitza un estil d’ensenyament molt directiu, concretament el comandament directe, controla tots els moviments que han de fer els seus alumnes. Tot i poder utilitzar altres mètodes d’ensenyament, jo crec que aquest és el més efectiu en les coreografies. Tu ensenyes el que ells han de fer i ho han de fer lo mes semblant a tu, així t’assegures la unió de tot el grup i que tot el grup vagui a la mateixa sintonia. El professor aconsegueix el seu objectiu i a sobre transmet valors als seus alumnes com disciplina, sacrifici i perseverança.
Valoració personal:
L’experiència crec que ha sigut espectacular, com han conjuntat l’expressió corporal amb la filharmònica. Han pogut també ensenyar uns valors a sobre de la coreografia i també donar importància al tema de la inclusió social. Com no importava de on vinguessin els alumnes que tots van acabar fent grup i portant-lo a l’excel•lència. Gran involucració del director de la filharmònica per a que tot quedes perfecte i també per part del professor d’expressió corporal. Es notava que feien el que els agradava.
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=kmuD89Afmy8

No hay comentarios:
Publicar un comentario